Història del barri de les Begudes (Sant Joan Despí)

El barri de les Begudes de Sant Joan Despí té uns orígens antics i una evolució singular al llarg del temps. Situat als afores del nucli urbà tradicional, a prop de la vall baixa del Llobregat, aquest indret ja estava habitat des de la prehistòria: s’hi han trobat restes de cabanes neolítiques en zones properes (ca.wikipedia.org). Durant l’època ibèrica i romana, la zona era un corredor natural de comunicació entre la costa i l’interior, travessat per vies com la Via Augusta, fet que va propiciar primers assentaments i vil·les romanes a l’entorn de Sant Joan Despí (ca.wikipedia.org). El topònim les Begudes apareix documentat a mitjan segle XIX (cap a 1846) per descriure un petit raval rural als límits del poble (slideshare.net). En aquella època, les Begudes no era encara un barri urbà, sinó un agrupament dispers de masies i camps de conreu que depenia del municipi i es trobava a tocar del Camí del Mig i altres vies tradicionals.

Al llarg dels segles XIX i XX, el raval de les Begudes va experimentar canvis importants enmig d’un entorn principalment agrícola. La construcció del Canal de la Infanta (inaugurat el 1819) va introduir regadiu i energia hidràulica a la zona, fet que va afavorir l’establiment d’una fàbrica de paper-cartró a inicis del segle XX. Aquesta fàbrica de cartró (fundada el 1913 per l’empresari Esteve Bachs) aprofitava el salt d’aigua conegut com el Salt de l’Erasme per fer funcionar la maquinària (patrimonicultural.diba.cat), i aviat esdevingué un focus d’activitat industrial i obrera (arribant a ser col·lectivitzada pels treballadors durant la Guerra Civil el 1936)jordisanjose.blogspot.com. Malgrat aquesta industrialització puntual, fins ben entrat el segle XXI les Begudes va romandre un sector perifèric amb predomini de camps, masies històriques i pocs veïns. Tot canvia en les darreres dècades: la instal·lació de la Ciutat Esportiva Joan Gamper del FC Barcelona l’any 2006 en terrenys de les Begudes (fcbarcelona.com), i la inauguració el 2019 de l’estadi Johan Cruyff just al costat de les antigues masies, han sigut el motor d’una transformació urbanística profunda. A l’entorn d’aquestes instal·lacions esportives s’ha desenvolupat un nou barri residencial, amb carrers, places i parcs públics que integren el patrimoni cultural de la zona i donen una fesomia moderna al barri de les Begudes (lavanguardia.com lavanguardia.com).

Fites històriques i elements rellevants del barri

Antiguitat de l’indret: Restes prehistòriques neolítiques trobades als voltants (prop de Torreblanca i les Begudes) evidencien poblament des de fa mil·lennis (ca.wikipedia.org). Més tard fou pas natural de pobles ibers i de la romanització, atès que per aquí passava una ruta cap a la Colònia Barcino (Barcelona) (ca.wikipedia.org).
Documentació del nom (s. XIX): El nom les Begudes figura ja en registres de 1846, quan designava “un raval més que un barri”, és a dir, un veïnat dispers de masies o cases de camp situat als afores de Sant Joan Despí slideshare.net. Tradicionalment, aquest raval s’estenia per l’oest del terme municipal, a l’entorn de l’actual carrer de les Begudes i el Camí del Mig.
Masies i torres històriques: El paisatge del raval estava dominat per diverses masies. Destaquen la masia de Can Felip, originària del segle XII, que conserva una torre de vigilància medieval circular de l’època romànica lavanguardia.com poblesdecatalunya.cat, i la masia de Pardals (amb la seva torre coneguda com Torre dels Pardals), entre d’altres. Aquests edificis rurals van ser nuclis d’explotacions agràries i van donar personalitat pròpia a la zona durant segles.
El Canal de la Infanta (1817-1819): La construcció d’aquest canal de reg al segle XIX va tenir un gran impacte a les terres de les Begudes. El canal —que passava per Sant Joan Despí— va permetre regar els camps i també generar energia hidràulica mitjançant derivacions com la sèquia de la Magarola. Gràcies a això es va instal·lar un molí industrial que aprofitava un salt d’aigua (després anomenat Salt de l’Erasme) per moure engranatges patrimonicultural.diba.cat.
Industrialització amb la fàbrica de cartró (1913): L’any 1913, l’empresari Esteve Bachs va adquirir l’antic molí i el va convertir en una fàbrica de cartró moderna patrimonicultural.diba.cat. La fàbrica, situada al número 25 de l’actual carrer de les Begudes, utilitzava la força de l’aigua del canal per fer funcionar la maquinària fins al 1964 patrimonicultural.diba.cat. Aquest complex industrial va esdevenir un important centre de treball per a veïns de Sant Joan Despí i municipis propers; per exemple, es recorda que a mitjan segle XX molts obrers hi treballaven i durant la Guerra Civil (1936-39) la fàbrica va ser col·lectivitzada pel moviment obrer anarquista (jordisanjose.blogspot.com). Després de la guerra, l’activitat va continuar sota direcció privada i la producció va seguir fins ben entrada la segona meitat del segle XX.
Evolució al segle XX: Durant les dècades posteriors, el barri de les Begudes va canviar poc pel que fa a urbanització. La fàbrica de cartró va anar perdent protagonisme (l’ús de la força hidràulica es va abandonar el 1964 (patrimonicultural.diba.cat) i els camps i horts encara dominaven el paisatge. La zona restava separada del nucli urbà principal, amb pocs habitatges nous i sense integració plena al teixit urbà de Sant Joan Despí durant bona part del segle XX.
Patrimoni protegit: Conscient del valor històric del sector, l’Ajuntament ha protegit els elements arquitectònics més significatius. Les antigues masies com Can Felip i Can Pardals, així com la casa tradicional anomenada Les Begudes (construcció del segle XVII), són considerades Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i formen part del patrimoni cultural català (ca.wikipedia.org) (commons.wikimedia.org). Aquests edificis, tot i el pas del temps i algun període d’abandonament, s’han preservat i restaurat en el marc del desenvolupament recent del barri.
Arribada del FC Barcelona (2006): Un punt d’inflexió per a la zona va ser l’establiment de la Ciutat Esportiva Joan Gamper del FC Barcelona. Inaugurada l’1 de juny de 2006 en uns terrenys de les Begudes (fcbarcelona.com), aquesta gran instal·lació esportiva (amb camps d’entrenament per al primer equip i el futbol base) va ocupar una extensió de més de 13 hectàrees fins aleshores sense desenvolupar. La seva construcció va suposar la introducció de noves infraestructures i va atreure inversions al sector.
Nou barri a l’entorn de l’estadi (2019-2021): La inauguració de l’estadi Johan Cruyff (el nou miniestadi del Barça) l’any 2019, al límit entre Sant Joan Despí i Sant Just Desvern, va acabar d’impulsar la urbanització de les Begudes. En pocs anys, al calor d’aquest estadi i de la Ciutat Esportiva s’ha gestat un nou barri residencial (lavanguardia.com). Es va redactar una modificació del pla urbanístic i una junta de compensació per urbanitzar els terrenys, incloent la rehabilitació de les masies històriques com a part de les obligacions urbanístiques (lavanguardia.com). Cap a 2020 ja s’havien obert nous carrers, enllumenat, clavegueram i serveis, i unes 500 famílies s’hi havien establert (lavanguardia.com).
Urbanització i espais públics actuals: Entre 2020 i 2021 es consoliden els principals espais públics del barri. S’inaugura el Parc de la Marta Mata (gairebé 1 hectàrea de zones verdes, jocs infantils i pista poliesportiva) com a pulmó verd central (lavanguardia.com lavanguardia.com), i també la plaça de les Begudes, una nova plaça amb jardins, àrea de jocs i aparcament subterrani gratuït (lavanguardia.com). Aquests equipaments, juntament amb els habitatges de nova construcció, han donat vida a l’antic raval, transformant-lo en un barri modern però que manté la memòria del seu passat. En l’actualitat, les Begudes és un barri integrat a Sant Joan Despí que combina la història (masies, canal i patrimoni industrial) amb la modernitat d’una nova zona residencial i esportiva de referència.

Fonts: Arxiu Municipal de Sant Joan Despí (El racó de l’Arxiu), Viquipèdia, La Vanguardia, Blog JSJ Sant Feliu, FC Barcelona (web oficial).